Lo que he aprendido.

dissabte, 11 de juny del 2011


Estimada classe:

Primer, vull agraïr-vos per tot el que m'heu donat; la vostra companyia, recolze, compreensió i presència. Per donar-me l'oportunitat de tenir persones com vosaltres en la meva vida, amb les que pugui aprendre coses noves i divertir-me.
La veritat, sempre heu sigut una part de la meva vida, una part molt especial. Sou part dels meus pensaments, sentiments, decisions i emocions i si us plau, no dubteu mai d'alló que signifiqueu per mi...
La meva estima i admiració per tots i cadascun de vosaltres són enormes, a més, heu sapigut guanyar això i molt més gràcies a la vostra forma especial de ser. Per això, no me'n penedeixo d'haver-vos conegut, ja que m'heu ajudat a tenir més vitalitat. No m'heu ensenyat a canviar de pàgina si una cosa no m'anava bé, m'heu ensenyat a canviar de llibre.
Amb vosaltres he aprés a no tirar pedres a la finestra de les persones que m'han traicionat. Amb vosaltres he pogut ser jo mateixa, espero que ho hagi sigut de manera positiva. Hem passat per moltes coses junts, m'agradaria demanar-vos que no canvieu mai. Simplement que canvieu per a millor, però no m'atreveixo a fer tal cosa. Espero que si canvieu, sigui amb plena decisió i sempre pel vostre bé, i sabeu que us recolzaré sempre, ja que de vosaltres depén el camí de les vostres vides.

4 comentaris:

  1. Ana és preciós això que has escrit...
    Se suposa que no puc estar conectada ja que estem en moments d'estrés i eufòria alhora haha
    Jo també vull dir-vos les gràcies per tot, perquè cadascú de nosaltres aporta alguna cosa a la classe, aquesta "cosa" no és el Ramon, sinó algo especial i únic.
    Sí, tinc moltes ganes d'estiu, però estaria molt millor un ESTIU DE 1L.
    De veritat, que hi ha vegades que no ens soportem, però aquesta part no és la que hem de recordar, hem de recordar dies com el d'ahir, les classes divers, recordar aquest any com un nou inici, plegats.

    Us aprecio molt, de debò.

    ResponElimina
  2. Acabo de llegir aixó i he arribat aquí nose com pero que sapiguis que m'ha emocionat. Se m'han emplenat els ulls de llagrimes perque sembla que tots mes o menys sentim el mateix. Que 1rL sera sempre 1rL, que amb 10 mesos de cole us heu convertit en la meva familia i que mai us oblidare, mai!

    Gracies Ana per l'escrit... m'has fet sentir part de la teva familia o d'aquesta gran familia que hem format entre tots els de la foto.

    ResponElimina
  3. :') Paula m'alegra saber que sents el mateix, i sí, sou part de la meva vida i vosaltres, sempre sereu vosaltres i ningú podrà MAI remplaçar-vos

    ResponElimina